L'Edat Mitjana - Una mica d'història

Introducció

L’Imperi Romà va ser destruït quan els pobles bàrbars procedents del nord i est d’Europa el van envair. Els bàrbars es van repartir el territori de l’imperi. Així va començar el període de la història anomenat Edat Mitjana.

En aquest temps es va establir un sistema que rep el nom de feudalisme. Les persones es dividien en senyors i vassalls. Els vassalls estaven sotmesos als seus senyors, i a canvi rebien protecció. Poc a poc, el comerç va fomentar la consolidació de mercats al voltant dels quals varen florir les ciutats. Es va passar d’una societat totalment rural a una influència important de la vida urbana.

L’edat mitjana va durar des de la caiguda de l’imperi romà d’occident (segle V) fins a la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (segle XV).

Vídeo: La societat feudal

La societat medieval 

La societat medieval estava constituïda per tres grups socials o estaments: la noblesa (primer estament), el clergat (segon estament) i la burgesia (tercer estament). Per damunt d’ells es trobava el rei, que era la màxima autoritat.

Ni la noblesa ni el clergat pagaven impostos. Tot el que hi havia en les seves possessions era seu (les cases, els boscos, els rius, els molins... fins i tot les persones: els pagesos no podien abandonar les terres sense el consentiment del senyor.

La burgesia es va desenvolupar a les ciutats, gràcies al comerç i l’artesania. No depenien dels senyors feudals (noblesa) sinó directament del rei.

La immensa majoria de la societat quedava fora d’aquests grups. Alguns treballaven: pagesos, jornalers, serfs, menestrals, aprenents, capellans...; i d’altres no tenien feina: captaires, rodamóns, desocupats... Tot i això, havien de pagar impostos.

L’economia i l'evolució de la societat

L'economia medieval es basava en l'agricultura i la ramaderia; els intercanvis comercials gairebé van desaparèixer. Sovint es van produir crisis a causa de les guerres, les males collites i les epidèmies. A les ciutats, els artesans van començar a associar-se en gremis.

L'Església va ser la institució que va influir més en el pensament de l'època. En els monestirs es van copiar els llibres de l'antiguitat clàssica - grega i romana - que en cas contrari s'haurien perdut per sempre. També s'hi van traduir les grans obres de la cultura àrab, la més avançada d'aquell temps.

El romànic i el gòtic

Entre els segles IX i XI es va desenvolupar l’art romànic, eminentment rural. Construccions massisses i poc il·luminades, pintures sobre fusta i frescos sobre calç, i escultures de pedra i fusta. L’edifici més típic és l’església, tot i que es conserven monestirs, ponts o castells. Catalunya és considerada el bressol de l’art romànic.

A partir del segle XII es va desonvolupar l’art gòtic, eminentment urbà, de grans dimensions i ben il·luminat. La catedral és l’edifici religiós típic, juntament amb molts edificis civils: palaus, llotges i drassanes. Grans finestrals amb vitralls de colors i pintures i escultures més realistes i expressives que les romàniques.

La vivenda a l’Edat Mitjana

Fa gairebé un miler d’anys el centre d’un territori era el feu, dominat pel castell, on residia el senyor feudal. D’ell depenien els boscos, els camps de conreu, les cases i pobles i fins i tot les persones que vivien en aquelles contrades.

El castell era un edifici militar on vivia el senyor feudal i la seva família, que disposaven d’habitacions luxoses. També hi vivien, en habitacions molt més senzilles, els criats, encarregats de les feines domèstiques, i els cavallers, soldats que defensaven el feu.

Els pagesos, en canvi, vivien en condicions semblants a l’Edat Antiga: cases senzilles, de parets de pedra i sostre de palla o teules. En una sola sala feien vida les persones i els animals domèstics.

Les ciutats

Amb la generalització dels mercats, les ciutats varen començar a recuperar importància. Els seus habitants, anomenats burgesos, no depenien dels senyors feudals, sinó directament del rei. Hi vivia gent de tota mena i religió: cristians, jueus i mossàrabs (àrabs conversos).

Les ciutats estaven emmurallades i els carrers eren estrets. Al voltant de la plaça major hi havia la catedral i l’ajuntament. Mentre que els comerciants rics vivien en palaus i cases molt grans, els pobres vivien en cases de només una sala i una habitació, i cuinaven al carrer per por als incendis. Poc a poc varen emprar materials més segurs, com els totxos i la pedra. S’il·luminaven amb espelmes i llànties, i s’escalfaven amb llars de foc.

En moltes ciutats hi havia persones d’origen jueu. Vivien en barris separats, anomenats calls.

 

Arquitectura dels monestirs

Els monestirs eren edificacions semblants als castells on vivien els monjos. Aquests eren els únics que sabien llegir i escriure, i gràcies a ells s’ha conservat la cultura de l’antiguitat.

En els monestirs es distingien dos recintes:

El primer era darrere la muralla i comprenia les dependències relacionades amb el treball quotidià: els graners, els estables o els magatzems.

En el segon recinte, separat del primer, hi havia l'edifici principal. El claustre posava en contacte totes les dependències del monestir: l'església, la sala capitular, el refectori o menjador, el locutori o habitació on es parlava, i els dormitoris.

 

Els avenços tecnològics a l’Edat Mitjana

La majoria de les innovacions tècniques varen tenir relació amb l’agricultura.

El molí d’aigua feia moure una roda circular (mola) sobre una pedra fixa, i servia oper convertir el blat en farina. On no hi havia aigua s’utilitzaven molins de vent.

L’arada d’orelló tenia una reixa metàl·lica que penetrava més a la terra que les arades de fusta. La collera permetia augmentar la força de tracció dels cavalls, mentre que la ferradura metàl·lica els protegia les peülles.

La brúixola, un invent xinès, va canviar totalment el món de la navegació: l’agulla imantada assenyalava sempre el nord, tant de dia com de nit.

Carlemany i la Marca Hispànica

A començaments del segle IX es van formar els primers comptats catalans, que formaven part de la Marca Hispànica, territori sota domini dels reis francs que feia frontera amb Al-Àndalus (territori de la península ibèrica sota control dels musulmans).

El comtat de Barcelona destacava entre la resta. La ciutat estava ben emmurallada, tot i que va ser diverses vegades assaltada pels musulmans.

L’any 988, en no haver rebut ajut dels reis francs en diverses ocasions, el comte Borrell II va proclamar la independència de Catalunya. La frontera amb Al-Àndalus era el riu Llobregat. A aquell territori l’anomenem Catalunya Vella.

 

 

L’expansió cap al sud i la Mediterrània

Durant el segle XII els comptes de Barcelona van estendre els seus dominis fins al riu Sènia, al sud de l’Ebre, i van esdevenir reis d’Aragó pel casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó.

A començaments del segle XIII el rei Jaume I va conquerir Mallorca i València, moment en què s’acaba l’expansió per la península pactada amb el regne de Castella.

Vídeo: Jaume I El Conqueridor

A mitjans del segle XIV es dóna el moment de la màxima expansió territorial -que implicava domini polític i possibilitats comercials- de la Confederació catalano-aragonesa. A part del territori que avui configura el Principat de Catalunya, el domini de la Confederació s'estenia al Rosselló, al Regne de Mallorca i la resta de les illes Balears, al Regne de València, a l'illa de Sicília, a la de Sardenya i als ducats grecs d'Atenes i Neopàtria; a mitjan segle XV s'hi afegiria el Regne de Nàpols.

 

 

Les Corts Catalanes

A partir de Jaume I, a més de crear-se un gran imperi comercial i militar, es varen consolidar les institucions de govern. Les Corts era un organisme presidit pel rei en què hi havia representants dels tres estaments (noblesa, clergat i burgesos de les ciutats), encara que no dels pagesos.

Les funcions de les Corts eren pactar lleis amb el rei (capítols, si eren els diversos estaments qui les presentaven; constitucions, si les proposava el rei), concedir donatius (per a les despeses de la corona o per a les guerres del rei) i aprovar els impostos.

Com que es reunien només en moments puntuals, es va establir una representació permanent de les Corts, que s’anomenà Generalitat de Catalunya.

Vídeo: Resum de l'Edat Mitjana